METODOLOGIA PER A LA SEVA UTILITZACIÓ
Aquest és un instrument en forma de qüestionari. Es pot omplir en entrevista familiar amb o sense el pacient, depenent de la predisposició del pacient i la família. Recopila dades des de l’embaràs fins a l’adolescència i és una forma d’exploració o anamnesis sistematitzada. A més de la informació concreta l’entrevista ens ofereix la possibilitat d’explorar com han estat les vivències de la família entorn a fets i circumstàncies que han viscut. Per exemple, sovint, les dades relatives a la gestació, part i primera infància no es recorden fàcilment, així en una entrevista LISMEN el nen o l’adolescent pot assabentar-se de fets que no li havien explicat o que li havien explicat i no recordava. També a alguns pares els hi sorprèn que se’ls hi pregunti per qüestions que per ells no tenien importància o que no havien relacionat amb un possible problema de l’evolució emocional dels seus fills. Tot plegat, l’entrevista es pot convertir en un instrument de sensibilització i pedagògic per a la salut emocional de la família.
Al qüestionari els factors de risc segueixen una temporalitat biogràfica segons quatre etapes: de 0 a 2 anys, de 3 a 5, de 6 a 11 i de 12 a 17, seguint els cicles del sistema educatiu actualment vigent en el nostre estat. Els ítems estan ordenats cronològicament i hi ha un ítem per cada factor de risc. D’aquesta forma hi ha ítems o factors que només es poden omplir en referència al primer any de vida, per exemple, diferències a la lactància entre germans. Però altres es mantenen al llarg de les quatre etapes descrites: vòmits freqüents i/o rebuig a la alimentació. Per a cada ítem o factor s’ha de senyalar si està present, si està absent o si no es pot respondre per manca d’informació.
Es disposa d’un glossari per facilitar la utilització del LISMEN, es pot consultar a la mateixa web. L’enunciat de l’ítem o factor de risc acostuma a ser prou entenedor i no és imprescindible consulta el glossari per omplir el qüestionari.
FIABILITAT I VALIDESSA
Els estudis estadístics relatius a les qualitats de fiabilitat i validesa de l’instrument es poden consultar a la tesis doctoral. Per motius d’espai no la reproduïm directament en aquesta web. Us la podeu descarregar a l’apartat Documentació.
La població d’on es van extreure les mostres per observar la influència dels factors de risc pertanyia a uns barris determinats de Barcelona ciutat corresponents a la zona geodemogràfica que en aquell moment s’atenia des de la Unitat de Salut Mental de St. Martí Nord, gestionada per l’Institut Català de la Salut. Una unitat de salut mental integra l’atenció d’adults i d’infantil (CSMA i CSMIJ) sense discontinuïtat en el tractament per raó d’edat. En aquestes mostres hi havia persones diagnosticades de trastorn mental des de la infància i adolescència i que havien evolucionat cap a un trastorn mental greu a la vida adulta. Un grup d’infants que consultaven i que ja d’inici eren diagnosticats de risc pels serveis derivants, detectats en el que en aquell moment es denominava Unitat Funcional d’Atenció a la Infància i un grup d’infants estudiats en el seu primer any de vida que havien nascut en un barri amb dificultats socials detectades. Aquests grups es van comparar amb un grup control de persones i adolescents que consultaven en els serveis de salut de medicina familiar i pediatria de la zona i que no tenien diagnòstic de salut mental identificat.
Les comparacions estadístiques entre el grup de de persones “normals”, sense diagnòstic en salut mental i el grup de persones amb diagnòstic va mostrar que hi havia diferències significatives, en concret, quan acumulaven, com a mínim 10 factors de risc a la seva vida. És a dir que si administrem el qüestionari LISMEN a una persona i obté una puntuació de 10 o més factors de risc a la seva vida podem concloure que està en el grup de risc, que té una probabilitat més alta de desenvolupar al llarga de la seva vida un trastorn mental, ja sigui de caràcter greu o transitori. Està inclòs en aquest grup de risc no és igual a desenvolupar un trastorn, aquest fet dependrà dels factors de protecció i/o de la capacitat de resiliència de la persona. Però sí que s’hauria d’oferir, com a mínim, una consulta i un seguiment preventiu. En alguns casos s’ha de valorar la necessitat d’alguna modalitat de tractament psicoterapèutic.
Als estudis d’estadística es va obtenir aquest punt de tall entre el risc o no risc que pot tenir una persona però no es van poder obtenir diferències estadísticament significatives a nivell d’anàlisis factorial, com per exemple, en ítems relacionats amb la vinculació, amb els antecedents familiars o amb l’àmbit educatiu, etc. Tot i que investigadors que han utilitzat el LISMEN amb posterioritat han fet agrupacions específiques d’ítems o han aïllat un ítem o grup d’ítems per analitzar estadísticament la seva presència en relació a altres variables dels seus estudis.
Aquests estudis van ser becats en diferents moments per la Fundació Seny, la Fundació Marató TV3, Unitat de Recerca de l’Institut Català de la Salut (ICS) de l’Àmbit de Barcelona ciutat.